Desobediència quan interessa? No gràcies.

Jo vull desobeir per les persones que passen fam tant al meu país com a l'estranger. També vull desobeir per lluitar contra el canvi climàtic i per què els nostres fills sàpiguen el que és un bosc, una bonica platja o un llop ibèric.

Jo vull desobeir per què els corruptes, tan catalans o els de la resta d'Espanya paguin el que han robat. Jo vull desobeir per aquells que han sigut oblidats pel temps. Vull desobeir no per un futur millor, sinó un present digne.

Jo vull desobeir per veure els estels cada nit. Desobeir per aprendre, Desobeir per ensenyar. Vull, per sobre de tot, que sigui més important els sentiments que l'avarícia, i que s'hi apreciï més el temps que els diners.

Jo vull desobeir perquè la cultura no sigui una opció, sinó una necessitat. Que tothom llegeixi i vagi al cinema, que tothom pugui somniar amb les paraules i els colors.

Jo vull desobeir per lluitar pels nostres drets com a éssers humans, tant els meus com els dels nens a Síria que viuen en continues guerres, o pels nens de l'Índia que passen fam cada dia, o pels nens espanyols que no tenen una bona educació. Vull que els nostres boscos siguin tan immensos com els de Canadà, i les platges siguin tan netes com les de Costa Rica. Vull un president com el d'Uruguai i, sobretot, vull la felicitat de totes les persones que hi són a aquest món. I tots units podem.

No vull separatismes, vull unió. No vull egoisme, voto per l'altruisme.